Possiblement el més conegut i popular dels instruments clàssics.

La nostra recomanació és no començar a estudiar-lo abans dels 5 o 6 anys.

L’estudi del piano i dels altres instruments de corda, potencia l’atenció i la psicomotricitat dels infants.

 

Hi ha múltiples opcions, a l’escola, per aprendre el piano:

  • 1 hora de classe individual a la setmana
  • 1/2 hora de classe individual a la setmana
  • Dues mitges hores de classe individual a la setmana
  • Classes col·lectives
  • Agrupacions

Una mica d’història del piano

El pianoforte va ser un instrument inventat cap a l’any 1690 per l’italià Bartolomeo Cristofori. Entre els seus antecessors es troben instruments com la cítara, el monocordi, el dulcimel, el clavicordi, el clavecí i el clavicèmbal. El nom de piano deriva del nom original en italià de l’instrument, pianoforte (piano: “suau” i forte: “fort”), i en seria l’abreviatura. Va ser anomenat així pel seu primer constructor, Cristofori, que deixà escrit: clavicèmbal col piano e forte (literalment “clavecí amb [sons] fluixos i forts”). Això es refereix a la capacitat del piano per a produir sons amb diferents intensitats, depenent del pes que es fa a les tecles, capacitat que no tenia el clavecí i altres instruments anteriors. Al llarg de la història han existit diferents tipus de pianos, però els més comuns són el piano de cua i el piano vertical o de paret. L’afinació del piano és un factor primordial en l’acústica de l’instrument i es realitza modificant la tensió de les cordes de manera que aquestes vibrin en les freqüències adequades.

Aquí teniu més informació de la Viquipèdia